Cicle formatiu: Sistemes Microinformàtics i Xarxes (SMX)
Durada: 33 hores
Mòdul transversal que treballa la sostenibilitat des d’una perspectiva ambiental, social i de governança (ASG), aplicada tant a l’activitat professional del sector TIC com a l’organització empresarial en general.
| RA | Descripció | Criteris d’avaluació |
|---|---|---|
| RA1 | Identifica els aspectes ASG relatius a la sostenibilitat | 1.1 - 1.6 |
| RA2 | Caracteritza els reptes ambientals i socials | 2.1 - 2.5 |
| RA3 | Estableix l’aplicació de criteris de sostenibilitat en l’àmbit professional i personal | 3.1 - 3.3 |
| RA4 | Proposa productes i serveis responsables (economia circular) | 4.1 - 4.6 |
| RA5 | Realitza activitats sostenibles minimitzant l’impacte ambiental | 5.1 - 5.9 |
| RA6 | Analitza un pla de sostenibilitat d’una empresa del sector | 6.1 - 6.5 |
La sostenibilitat és la capacitat de satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats. Aquest concepte, popularitzat per l’Informe Brundtland (1987) de l’ONU, s’estructura clàssicament en tres pilars, sovint representats com un triangle interdependent:
- Pilar ambiental: preservació dels ecosistemes, ús racional dels recursos naturals, reducció de la petjada de carboni.
- Pilar social: equitat, drets humans, condicions laborals dignes, accés a educació i salut.
- Pilar econòmic: viabilitat i creixement econòmic compatible amb els dos pilars anteriors.
En l’àmbit empresarial actual, aquests tres pilars es formulen sovint com a criteris ASG (Ambientals, Socials i de Governança), en anglès ESG (Environmental, Social, Governance).
El marc normatiu de la sostenibilitat ha evolucionat ràpidament en els darrers anys, especialment a la Unió Europea:
| Norma / Marc | Àmbit | Objectiu principal |
|---|---|---|
| Pacte Verd Europeu (European Green Deal, 2019) | UE | Neutralitat climàtica el 2050 |
| Directiva CSRD (Corporate Sustainability Reporting Directive) | UE | Informació de sostenibilitat obligatòria per a empreses |
| Reglament de Taxonomia (UE) 2020/852 | UE | Classificar activitats econòmicament sostenibles |
| Llei de canvi climàtic i transició energètica (Espanya, 2021) | Estat | Reducció d’emissions i transició energètica |
| Estàndards GRI (Global Reporting Initiative) | Internacional | Estàndards voluntaris de report de sostenibilitat |
| Estàndards ESRS (European Sustainability Reporting Standards) | UE | Estàndards obligatoris derivats de la CSRD |
La normativa de report de sostenibilitat es troba en desenvolupament actiu. Les dates d’aplicació de la CSRD i els llindars d’empreses afectades s’han anat ajustant; cal consultar sempre la versió vigent.
Els grans desafiaments globals que emmarquen la sostenibilitat es poden agrupar en tres blocs:
- Canvi climàtic: augment de la temperatura global, fenòmens meteorològics extrems, pujada del nivell del mar.
- Protecció dels ecosistemes: pèrdua de biodiversitat, desforestació, contaminació dels oceans, esgotament de recursos naturals.
- Equitat social: desigualtat econòmica, accés desigual a recursos bàsics, drets laborals, bretxa digital i de gènere.
L’any 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030, un pla d’acció mundial format per 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 metes associades, adreçats a erradicar la pobresa, protegir el planeta i garantir la prosperitat per a totes les persones.
Vídeo (5 minuts): Agenda 2030 de la ONU para el Desarrollo Sostenible Instituto Aragonés de Administració Pública (IAAP)
Llista de reproducció: Objectiu 2030 Departament d’Educació i Formació Professional
La gestió ASG consisteix a incorporar els criteris ambientals, socials i de governança en la presa de decisions estratègiques i operatives de l’organització:
- A (Ambiental): emissions de CO₂, consum d’energia i aigua, gestió de residus, ús de materials.
- S (Social): condicions laborals, diversitat i inclusió, relació amb la comunitat, seguretat i salut.
- G (Governança): transparència, ètica empresarial, composició dels òrgans de govern, lluita contra la corrupció.
En el sector TIC, exemples concrets d’aspectes ASG són: l’eficiència energètica dels centres de dades, la gestió del final de vida dels equips (residus electrònics), la bretxa digital i les condicions laborals en el desenvolupament de programari.
Per avaluar l’acompliment en sostenibilitat, les organitzacions utilitzen estàndards de mètriques com els esmentats GRI i ESRS, així com marcs sectorials específics (per exemple, SASB per sector). Aquesta informació és utilitzada per:
- Analistes financers per avaluar el risc ASG d’una inversió.
- Agències de qualificació de sostenibilitat (p. ex. MSCI ESG, Sustainalytics) que puntuen les empreses.
- Índexs de sostenibilitat (p. ex. Dow Jones Sustainability Index, FTSE4Good) que agrupen empreses amb bon acompliment ASG.
La inversió socialment responsable (ISR) integra aquests criteris en les decisions d’inversió, més enllà de la rendibilitat purament financera.
Greenwashing (rentat verd): pràctica de comunicació que presenta una organització, producte o servei com a més sostenible del que realment és, sense que hi hagi accions o dades que ho sustentin. La CSRD i els estàndards ESRS neixen, en part, per combatre aquesta pràctica exigint informació verificable i comparable.
Activitat pràctica (RA1): cerca l’informe de sostenibilitat (o informe ASG/ESG report) d’una empresa TIC (per exemple, un proveïdor de hosting, un fabricant de maquinari o una operadora de telecomunicacions). Identifica quins criteris ambientals, socials i de governança hi apareixen i valora si les dades aportades són verificables o més aviat declaracions genèriques.
| Àmbit | Reptes principals |
|---|---|
| Ambiental | Escalfament global, pèrdua de biodiversitat, contaminació, escassetat de recursos, gestió de residus |
| Social | Desigualtat, pobresa, accés a l’educació i la salut, condicions laborals, bretxa digital |
L’activitat econòmica és, alhora, causa i via de solució dels reptes ambientals i socials. Els processos productius consumeixen recursos i generen emissions i residus, però també poden generar ocupació, innovació tecnològica i millores en les condicions de vida.
En el sector TIC, l’activitat econòmica té un doble efecte: d’una banda, el consum energètic de la infraestructura digital (centres de dades, xarxes) té un impacte ambiental creixent; de l’altra, la digitalització permet optimitzar processos i reduir consums en altres sectors (efecte “TIC per la sostenibilitat”).
Els impactes ambientals i socials afecten de manera desigual les persones i els territoris. Per exemple, la contaminació atmosfèrica afecta més la població de zones urbanes i industrials, mentre que la crisi climàtica afecta especialment les comunitats amb menys recursos per adaptar-s’hi.
Entre les mesures habituals per minimitzar els impactes ambientals i socials trobem:
- Transició cap a energies renovables.
- Millora de l’eficiència energètica en processos i equipaments.
- Economia circular: reducció, reutilització i reciclatge.
- Polítiques laborals i socials inclusives (igualtat, conciliació, formació).
- Certificacions i codis de conducta (ISO 14001, ISO 26000, SA8000).
Pel que fa a l’empresa, aquestes mesures es concreten sovint en compromisos socials formalitzats: plans d’igualtat, programes de voluntariat corporatiu, convenis amb entitats socials del territori o polítiques de compra responsable a proveïdors locals.
Cap agent per si sol pot resoldre els grans reptes ambientals i socials. Per això, l’ODS 17 (“Aliances per assolir els objectius”) posa l’accent en la col·laboració entre administracions públiques, empreses, societat civil i ciutadania.
Activitat de reflexió: pensa en un projecte del teu entorn (institut, empresa on facis pràctiques, associació) on hi hagi col·laboració entre diferents agents per assolir un objectiu de sostenibilitat. Descriu quins agents hi participen i quin paper té cadascun.
Cada sector productiu té ODS especialment rellevants per a la seva activitat. Per al sector TIC, alguns dels ODS més directament vinculats són:
| ODS | Rellevància per al sector TIC |
|---|---|
| ODS 4 - Educació de qualitat | Formació digital, accés a recursos educatius en línia |
| ODS 7 - Energia assequible i no contaminant | Eficiència energètica de centres de dades i infraestructures |
| ODS 8 - Treball digne i creixement econòmic | Condicions laborals al sector tecnològic |
| ODS 9 - Indústria, innovació i infraestructura | Desenvolupament d’infraestructures digitals resilients |
| ODS 10 - Reducció de les desigualtats | Bretxa digital, accessibilitat |
| ODS 12 - Producció i consum responsables | Gestió del cicle de vida dels equips informàtics |
| ODS 13 - Acció pel clima | Reducció de l’empremta de carboni de la infraestructura TIC |
- Riscos: incompliment normatiu (sancions), pèrdua de reputació, obsolescència de models de negoci no sostenibles, dificultat d’accés a finançament.
- Oportunitats: nous mercats (productes i serveis sostenibles), millora de l’eficiència i reducció de costos, atracció i retenció de talent, diferenciació competitiva.
Activitat pràctica (RA3): identifica els tres ODS que consideris més rellevants per a la teva futura activitat professional com a tècnic o tècnica en sistemes microinformàtics i xarxes. Per a cadascun, proposa una acció concreta que puguis dur a terme des del teu lloc de treball.
Exemples d’accions personals i professionals alineades amb els ODS en l’àmbit TIC:
- Configurar equips i servidors amb polítiques d’estalvi energètic.
- Allargar la vida útil dels equips informàtics mitjançant manteniment i actualització.
- Gestionar correctament els residus electrònics (RAEE).
- Fomentar el teletreball i la reducció de desplaçaments quan sigui possible.
- Aplicar bones pràctiques d’accessibilitat digital.
170 accions per transformar el nostre món (PDF) un recurs de l’ONU amb 170 accions concretes (10 per cada ODS) que qualsevol persona pot dur a terme al dia a dia i a la feina per contribuir a cada objectiu.
El model de producció i consum dominant és, tradicionalment, un model lineal: “extreure - produir - utilitzar - llençar”. Aquest model comporta un consum creixent de recursos naturals finits i una generació creixent de residus.
L’economia circular proposa un model alternatiu basat en tancar el cicle de vida dels productes, seguint la regla de les 3R (i extensions com les 7R):
L’economia verda, per la seva banda, és un model econòmic orientat a millorar el benestar humà i l’equitat social alhora que es redueixen significativament els riscos ambientals.
Aquests principis es tradueixen en models de negoci concrets, alternatius a la simple venda de productes:
- Producte com a servei (Product as a Service): l’empresa manté la propietat de l’equip i el client en paga l’ús (per exemple, arrendament de maquinari (leasing) o impressores amb pagament per còpia).
- Recondicionament i segona vida: venda d’equips informàtics recondicionats com a línia de negoci pròpia.
- Compres circulars: incorporació de criteris de circularitat en els plecs de compra pública o privada (exigir que el proveïdor es faci càrrec del final de vida de l’equip).
| Aspecte | Model lineal (clàssic) | Model circular |
|---|---|---|
| Flux de materials | Obert (extracció → residu) | Tancat (reintroducció al cicle) |
| Disseny de producte | Orientat al consum immediat | Orientat a la durabilitat i reparació |
| Residus | Es generen i s’eliminen | Es minimitzen i es reaprofiten |
| Ús de recursos | Intensiu i creixent | Optimitzat i regeneratiu |
L’ecodisseny consisteix a integrar criteris ambientals des de la fase de disseny d’un producte o servei, considerant tot el seu cicle de vida. Alguns principis clau:
- Minimitzar l’ús de materials i energia en la fabricació.
- Facilitar el desmuntatge, la reparació i el reciclatge.
- Utilitzar materials reciclats o de baix impacte.
- Allargar la vida útil del producte (disseny durador, modularitat).
- Reduir l’embalatge i optimitzar el transport.
En maquinari informàtic, exemples d’ecodisseny són els equips amb components modulars i substituïbles (RAM, disc, bateria), que faciliten la reparació i allarguen la vida útil enfront de dissenys totalment integrats i no reparables.
L’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) és una metodologia normalitzada (ISO 14040/14044) que avalua els impactes ambientals d’un producte o servei al llarg de totes les seves fases:
En els processos de producció de béns i serveis TIC, els criteris de sostenibilitat s’apliquen, entre d’altres, mitjançant:
- Certificacions ambientals de producte (Energy Star, EPEAT, TCO Certified).
- Selecció de proveïdors amb criteris ASG.
- Optimització del consum energètic en el desenvolupament de programari.
- Virtualització i consolidació de servidors per reduir el nombre d’equips físics necessaris.
A més de les certificacions de producte, una empresa pot obtenir certificacions ASG a escala organitzativa, que avaluen el conjunt de la seva gestió i no un producte concret: la certificació B Corp, la norma ISO 20400 (compres sostenibles) o l’avaluació d’EcoVadis en són exemples habituals en cadenes de subministrament TIC.
Aquests criteris no es limiten a accions puntuals: per tenir un impacte real cal integrar-los en l’estratègia empresarial, és a dir, incorporar-los a la missió, els objectius estratègics i els indicadors de gestió de l’empresa, i no tractar-los com una activitat aïllada del departament de comunicació.
Activitat pràctica (RA4): tria un producte o servei TIC habitual (un ordinador portàtil, un servei de hosting, una impressora) i proposa tres accions concretes d’ecodisseny o de certificació ASG que en milloressin la sostenibilitat, indicant si afecten el producte en si o el model de negoci que l’envolta.
Activitat pràctica (RA4): busca la definició dels següents conceptes: Cicle de vida del producte, Consum, Descarbonització, Desmaterialització, Disseny, Distribució, Ecodisseny, Economia circular, Economia lineal, Multifuncionalitat, Producció neta, Reciclar, Recondicionar, Recuperar, Redissenyar, Reduir, Renovar, Reparar, Reutilitzar.
Aplicats al disseny d’activitats (processos, projectes, serveis) més que de productes concrets, aquests punts reprenen la lògica dels apartats 4.1-4.3 amb un enfocament propi:
- Model de producció i consum en activitats: una activitat també pot organitzar-se de manera lineal (recursos → execució → resultat, sense reaprofitament) o circular (reutilització de recursos, materials i coneixement entre activitats successives).
- Models de negoci per a activitats sostenibles: serveis de manteniment i allargament de vida útil d’equips, formació i sensibilització ambiental, consultoria de sostenibilitat TIC, o serveis d’auditoria energètica de centres de dades.
- Comparativa amb el model clàssic: a diferència d’un producte físic, una activitat sostenible es compara amb la seva alternativa “clàssica” en termes de recursos consumits per a un mateix resultat (per exemple, una reunió presencial amb desplaçament versus una videoconferència), no només en termes de materials.
Activitat pràctica (RA5): calcula, de manera aproximada, la petjada de carboni d’un servei TIC senzill (per exemple, mantenir un servidor web personal encès 24/7 durant un any) utilitzant una calculadora de petjada de carboni en línia. Compara el resultat amb alternatives més eficients (allotjament compartit, apagat programat, virtualització).
Els principis d’ecodisseny es poden aplicar també al disseny d’activitats i serveis, no només de productes físics:
- Digitalització de processos per reduir el consum de paper.
- Disseny d’infraestructures TIC escalables i eficients energèticament.
- Reutilització d’equips informàtics donats de baixa (recondicionament).
| Estratègia | Descripció | Exemple TIC |
|---|---|---|
| Eficiència energètica | Reduir el consum d’energia per unitat de servei | Apagat automàtic d’equips, virtualització |
| Allargament de la vida útil | Mantenir els equips en ús el màxim de temps possible | Manteniment preventiu, actualitzacions de programari |
| Reducció de residus | Minimitzar la generació de residus electrònics | Reciclatge de components, donació d’equips |
| Teletreball i mobilitat sostenible | Reduir desplaçaments innecessaris | Reunions virtuals, treball híbrid |
Es reprenen els conceptes de l’apartat 4.5 i 4.6, aplicats aquí a l’anàlisi d’activitats sostenibles concretes que l’alumnat pugui dissenyar o avaluar.
Entre la normativa ambiental rellevant per a la gestió d’equips i activitats TIC destaquen:
- Directiva RAEE (Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics) - gestió del final de vida dels equips.
- Reglament REACH - substàncies i mescles químiques.
- Directiva RoHS - restricció de substàncies perilloses en aparells elèctrics i electrònics.
- Normativa autonòmica i local de gestió de residus.
La gestió incorrecta de residus electrònics (RAEE) pot comportar sancions administratives. Cal utilitzar sempre punts de recollida i gestors autoritzats.
Els grups d’interès (stakeholders) són totes aquelles persones o organitzacions que afecten o són afectades per l’activitat de l’empresa:
L’anàlisi de materialitat consisteix a identificar quins aspectes ASG són més rellevants tant per als grups d’interès com per als objectius de negoci de l’empresa. Es representa habitualment mitjançant una matriu de materialitat:
A partir dels aspectes materials identificats, l’empresa defineix accions concretes, per exemple:
- Reduir X% les emissions de CO₂ en 3 anys.
- Implementar un pla de formació en igualtat.
- Establir un codi ètic i canal de denúncies (whistleblowing).
| Estàndard | Enfocament |
|---|---|
| GRI Standards | Report de sostenibilitat generalista, per grups d’interès |
| ESRS (CSRD) | Obligatori a la UE per a empreses grans/cotitzades |
| ISO 14001 | Sistema de gestió ambiental |
| ISO 26000 | Guia de responsabilitat social |
| SASB | Estàndards sectorials orientats a inversors |
Un informe de sostenibilitat bàsic ha d’incloure, com a mínim:
- Presentació de l’empresa i el seu model de negoci.
- Grups d’interès identificats i mecanismes de diàleg.
- Anàlisi de materialitat (aspectes ASG prioritzats).
- Objectius i accions per a cada aspecte material.
- Indicadors i mètriques de seguiment (KPI).
- Resultats de l’exercici anterior (si n’hi ha).
Activitat pràctica (RA6): cerca l’informe de sostenibilitat d’una empresa TIC real (per exemple, al seu web corporatiu, apartat “Sostenibilitat” o “ASG/ESG”). Identifica-hi els sis elements anteriors i valora si n’hi ha algun d’absent o poc desenvolupat.
- ASG / ESG: Ambiental, Social i de Governança (Environmental, Social, Governance); criteris utilitzats per avaluar el comportament sostenible d’una organització.
- ODS: Objectius de Desenvolupament Sostenible, els 17 objectius de l’Agenda 2030 de l’ONU.
- ACV: Anàlisi del Cicle de Vida, metodologia (ISO 14040/14044) per avaluar l’impacte ambiental d’un producte o servei en totes les seves fases.
- CSRD: Corporate Sustainability Reporting Directive, directiva europea que obliga determinades empreses a publicar informació de sostenibilitat.
- ESRS: European Sustainability Reporting Standards, estàndards obligatoris derivats de la CSRD.
- GRI: Global Reporting Initiative, estàndards voluntaris de referència per als informes de sostenibilitat.
- SASB: Sustainability Accounting Standards Board, estàndards sectorials orientats a inversors.
- RAEE: Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics.
- REACH: reglament europeu sobre substàncies i mescles químiques.
- RoHS: directiva europea de restricció de substàncies perilloses en aparells elèctrics i electrònics.
- Greenwashing: pràctica de comunicar una imatge de sostenibilitat que no es correspon amb el comportament real de l’organització.
- Materialitat (anàlisi de): procés per identificar quins aspectes ASG són més rellevants per als grups d’interès i per al negoci.
- Stakeholder (grup d’interès): persona o organització que afecta o és afectada per l’activitat d’una empresa.
- Nacions Unides - Agenda 2030 i ODS
- Comissió Europea - Pacte Verd Europeu
- Global Reporting Initiative (GRI) - Estàndards de sostenibilitat
- ISO - ISO 14001: Sistemes de gestió ambiental
- Pacte Mundial de les Nacions Unides a Espanya - recursos i formació ASG per a empreses
- Idescat - indicadors de sostenibilitat i ODS a Catalunya
- Nacions Unides - 170 accions per transformar el nostre món (PDF) - catàleg d’accions personals i professionals per a cada ODS
- Informes de sostenibilitat / ASG publicats per empreses del sector TIC (per exemple, operadores de telecomunicacions o fabricants de maquinari), consultables als seus webs corporatius com a exemple pràctic real.