Cicle formatiu: Sistemes Microinformàtics i Xarxes (SMX)
Durada: 33 hores
Mòdul transversal que treballa la sostenibilitat des d’una perspectiva ambiental, social i de governança (ASG), aplicada tant a l’activitat professional del sector TIC com a l’organització empresarial en general.
| RA | Descripció | Criteris d’avaluació |
|---|---|---|
| RA1 | Identifica els aspectes ASG relatius a la sostenibilitat | 1.1 - 1.6 |
| RA2 | Caracteritza els reptes ambientals i socials | 2.1 - 2.5 |
| RA3 | Estableix l’aplicació de criteris de sostenibilitat en l’àmbit professional i personal | 3.1 - 3.3 |
| RA4 | Proposa productes i serveis responsables (economia circular) | 4.1 - 4.6 |
| RA5 | Realitza activitats sostenibles minimitzant l’impacte ambiental | 5.1 - 5.9 |
| RA6 | Analitza un pla de sostenibilitat d’una empresa del sector | 6.1 - 6.5 |
La sostenibilitat és la capacitat de satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats. Aquest concepte, popularitzat per l’Informe Brundtland (1987) de l’ONU, s’estructura clàssicament en tres pilars, sovint representats com un triangle interdependent:
En l’àmbit empresarial actual, aquests tres pilars es formulen sovint com a criteris ASG (Ambientals, Socials i de Governança), en anglès ESG (Environmental, Social, Governance).
El marc normatiu de la sostenibilitat ha evolucionat ràpidament en els darrers anys, especialment a la Unió Europea:
| Norma / Marc | Àmbit | Objectiu principal |
|---|---|---|
| Pacte Verd Europeu (European Green Deal, 2019) | UE | Neutralitat climàtica el 2050 |
| Directiva CSRD (Corporate Sustainability Reporting Directive) | UE | Informació de sostenibilitat obligatòria per a empreses |
| Reglament de Taxonomia (UE) 2020/852 | UE | Classificar activitats econòmicament sostenibles |
| Llei de canvi climàtic i transició energètica (Espanya, 2021) | Estat | Reducció d’emissions i transició energètica |
| Estàndards GRI (Global Reporting Initiative) | Internacional | Estàndards voluntaris de report de sostenibilitat |
| Estàndards ESRS (European Sustainability Reporting Standards) | UE | Estàndards obligatoris derivats de la CSRD |
La normativa de report de sostenibilitat es troba en desenvolupament actiu. Les dates d’aplicació de la CSRD i els llindars d’empreses afectades s’han anat ajustant; cal consultar sempre la versió vigent.
Els grans desafiaments globals que emmarquen la sostenibilitat es poden agrupar en tres blocs:
L’any 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030, un pla d’acció mundial format per 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 metes associades, adreçats a eradicar la pobresa, protegir el planeta i garantir la prosperitat per a totes les persones.
ODS 1 Fi de la pobresa
ODS 2 Fam zero
ODS 3 Salut i benestar
ODS 4 Educació de qualitat
ODS 5 Igualtat de gènere
ODS 6 Aigua neta i sanejament
ODS 7 Energia neta i assequible
ODS 8 Treball digne i creixement econòmic
ODS 9 Indústria, innovació i infraestructura
ODS 10 Reducció de les desigualtats
ODS 11 Ciutats i comunitats sostenibles
ODS 12 Producció i consum responsables
ODS 13 Acció pel clima
ODS 14 Vida submarina
ODS 15 Vida d'ecosistemes terrestres
ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides
ODS 17 Aliances per assolir els objectiusLa gestió ASG consisteix a incorporar els criteris ambientals, socials i de governança en la presa de decisions estratègiques i operatives de l’organització:
En el sector TIC, exemples concrets d’aspectes ASG són: l’eficiència energètica dels centres de dades, la gestió del final de vida dels equips (residus electrònics), la bretxa digital i les condicions laborals en el desenvolupament de programari.
Per avaluar l’acompliment en sostenibilitat, les organitzacions utilitzen estàndards de mètriques com els esmentats GRI i ESRS, així com marcs sectorials específics (per exemple, SASB per sector). Aquesta informació és utilitzada per:
La inversió socialment responsable (ISR) integra aquests criteris en les decisions d’inversió, més enllà de la rendibilitat purament financera.
| Àmbit | Reptes principals |
|---|---|
| Ambiental | Escalfament global, pèrdua de biodiversitat, contaminació, escassetat de recursos, gestió de residus |
| Social | Desigualtat, pobresa, accés a l’educació i la salut, condicions laborals, bretxa digital |
L’activitat econòmica és, alhora, causa i via de solució dels reptes ambientals i socials. Els processos productius consumeixen recursos i generen emissions i residus, però també poden generar ocupació, innovació tecnològica i millores en les condicions de vida.
En el sector TIC, l’activitat econòmica té un doble efecte: d’una banda, el consum energètic de la infraestructura digital (centres de dades, xarxes) té un impacte ambiental creixent; de l’altra, la digitalització permet optimitzar processos i reduir consums en altres sectors (efecte “TIC per la sostenibilitat”).
Els impactes ambientals i socials afecten de manera desigual les persones i els territoris. Per exemple, la contaminació atmosfèrica afecta més la població de zones urbanes i industrials, mentre que la crisi climàtica afecta especialment les comunitats amb menys recursos per adaptar-s’hi.
Entre les mesures habituals per minimitzar els impactes ambientals i socials trobem:
Cap agent per si sol pot resoldre els grans reptes ambientals i socials. Per això, l’ODS 17 (“Aliances per assolir els objectius”) posa l’accent en la col·laboració entre administracions públiques, empreses, societat civil i ciutadania.
Exercici de reflexió: pensa en un projecte del teu entorn (institut, empresa on facis pràctiques, associació) on hi hagi col·laboració entre diferents agents per assolir un objectiu de sostenibilitat. Descriu quins agents hi participen i quin paper té cadascun.
Cada sector productiu té ODS especialment rellevants per a la seva activitat. Per al sector TIC, alguns dels ODS més directament vinculats són:
| ODS | Rellevància per al sector TIC |
|---|---|
| ODS 4 - Educació de qualitat | Formació digital, accés a recursos educatius en línia |
| ODS 7 - Energia assequible i no contaminant | Eficiència energètica de centres de dades i infraestructures |
| ODS 8 - Treball digne i creixement econòmic | Condicions laborals al sector tecnològic |
| ODS 9 - Indústria, innovació i infraestructura | Desenvolupament d’infraestructures digitals resilients |
| ODS 10 - Reducció de les desigualtats | Bretxa digital, accessibilitat |
| ODS 12 - Producció i consum responsables | Gestió del cicle de vida dels equips informàtics |
| ODS 13 - Acció pel clima | Reducció de l’empremta de carboni de la infraestructura TIC |
Activitat pràctica (RA3): identifica els tres ODS que consideris més rellevants per a la teva futura activitat professional com a tècnic o tècnica en sistemes microinformàtics i xarxes. Per a cadascun, proposa una acció concreta que puguis dur a terme des del teu lloc de treball.
Exemples d’accions personals i professionals alineades amb els ODS en l’àmbit TIC:
El model de producció i consum dominant és, tradicionalment, un model lineal: “extreure - produir - utilitzar - llençar”. Aquest model comporta un consum creixent de recursos naturals finits i una generació creixent de residus.
L’economia circular proposa un model alternatiu basat en tancar el cicle de vida dels productes, seguint la regla de les 3R (i extensions com les 7R):
L’economia verda, per la seva banda, és un model econòmic orientat a millorar el benestar humà i l’equitat social alhora que es redueixen significativament els riscos ambientals.
| Aspecte | Model lineal (clàssic) | Model circular |
|---|---|---|
| Flux de materials | Obert (extracció → residu) | Tancat (reintroducció al cicle) |
| Disseny de producte | Orientat al consum immediat | Orientat a la durabilitat i reparació |
| Residus | Es generen i s’eliminen | Es minimitzen i es reaprofiten |
| Ús de recursos | Intensiu i creixent | Optimitzat i regeneratiu |
L’ecodisseny consisteix a integrar criteris ambientals des de la fase de disseny d’un producte o servei, considerant tot el seu cicle de vida. Alguns principis clau:
En maquinari informàtic, exemples d’ecodisseny són els equips amb components modulars i substituïbles (RAM, disc, bateria), que faciliten la reparació i allarguen la vida útil enfront de dissenys totalment integrats i no reparables.
L’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) és una metodologia normalitzada (ISO 14040/14044) que avalua els impactes ambientals d’un producte o servei al llarg de totes les seves fases:
En els processos de producció de béns i serveis TIC, els criteris de sostenibilitat s’apliquen, entre d’altres, mitjançant:
Aquests continguts reprenen els apartats 4.1-4.3, aplicant-los ara al disseny d’activitats (processos, projectes, serveis) més que de productes concrets.
Activitat pràctica (RA5): calcula, de manera aproximada, la petjada de carboni d’un servei TIC senzill (per exemple, mantenir un servidor web personal encès 24/7 durant un any) utilitzant una calculadora de petjada de carboni en línia. Compara el resultat amb alternatives més eficients (allotjament compartit, apagat programat, virtualització).
Els principis d’ecodisseny es poden aplicar també al disseny d’activitats i serveis, no només de productes físics:
| Estratègia | Descripció | Exemple TIC |
|---|---|---|
| Eficiència energètica | Reduir el consum d’energia per unitat de servei | Apagat automàtic d’equips, virtualització |
| Allargament de la vida útil | Mantenir els equips en ús el màxim de temps possible | Manteniment preventiu, actualitzacions de programari |
| Reducció de residus | Minimitzar la generació de residus electrònics | Reciclatge de components, donació d’equips |
| Teletreball i mobilitat sostenible | Reduir desplaçaments innecessaris | Reunions virtuals, treball híbrid |
Es reprenen els conceptes de l’apartat 4.5 i 4.6, aplicats aquí a l’anàlisi d’activitats sostenibles concretes que l’alumnat pugui dissenyar o avaluar.
Entre la normativa ambiental rellevant per a la gestió d’equips i activitats TIC destaquen:
La gestió incorrecta de residus electrònics (RAEE) pot comportar sancions administratives. Cal utilitzar sempre punts de recollida i gestors autoritzats.
Els grups d’interès (stakeholders) són totes aquelles persones o organitzacions que afecten o són afectades per l’activitat de l’empresa:
L’anàlisi de materialitat consisteix a identificar quins aspectes ASG són més rellevants tant per als grups d’interès com per als objectius de negoci de l’empresa. Es representa habitualment mitjançant una matriu de materialitat:
A partir dels aspectes materials identificats, l’empresa defineix accions concretes, per exemple:
| Estàndard | Enfocament |
|---|---|
| GRI Standards | Report de sostenibilitat generalista, per grups d’interès |
| ESRS (CSRD) | Obligatori a la UE per a empreses grans/cotitzades |
| ISO 14001 | Sistema de gestió ambiental |
| ISO 26000 | Guia de responsabilitat social |
| SASB | Estàndards sectorials orientats a inversors |
Un informe de sostenibilitat bàsic ha d’incloure, com a mínim: